6 de març de 2010
MARATÓ DE BARCELONA 2011 – RESUM CURSA
El genoll hem juga una mala passada
Introducció
M’agradaria començar aquest resum d’una altra manera, però la veritat es que estic molt “ emprenyat “ , ja que al km 27 hem vaig lesionar al genoll. Quina ràbia…, anava tant bé ,amb un bon ritme i amb la freqüència cardíaca correcta , que després del parcial a la mitja marató , 1.42, podia fer l’objectiu que m’havia ficat, acabar la marató amb 3.30 h , o fins i tot amb 3.20. Ja que encara tenia força per poder fer més forts els darrers 10 km.
A l’esport com la vida a vegades surten be les coses i a vegades malament, i no cal fer-te preguntes n’hi amoïnar-se molt, per sort sempre hi ha altres curses , i amb l’experiència acumulada sempre es pot millorar. I estar clar que l’any vinent jo estaré a la sortida de la marató 2012.
Preparats
La sortida es a les 08.30 h , una hora abans ja estava a la plaça Espanya. Ja hi ha l’ambient de les grans curses, la gent de diferent països enfilem cap la font màgica i concretament cap el pavelló ha deixar les motxilles. Tots els atletes poc a poc ens comencem a ficar les piles. Les malles, la crema per escalfar, la vaselina, els estris ,etc. 15.000 corredors i 15.000 mons diferents. He fet ja unes quantes curses, però l’ambient d’una marató no te res a veure.
Després de preparar-me deixo la motxilla al guarda-roba i seguidament surto a escalfar, 20 minuts de rodatge suau i estiraments. Queda 10 minuts per començar i vaig al caixo corresponent, de 3.30 a 4.00 h. Des del cop de pistola fins que arribo a la línea de sortida passen 8 minuts. Un cop estic al mig i abans de començar hem venen al pensament tantes coses … , que no puc evitar d’emocionar-me.
La cursa
Els primers km son caòtics, estàs tota l’estona buscant algun espai per córrer, al km 5 ja hi ha més espai i puc començar a anar al ritme desitjat, aquest primers km m’han servit d’escalfament. Gairebé sense adonar-me’n ja estic al km 10 i vaig amb ritme bo segons el planificat , 4.48 x km .
Després d’enfilar el passeig de Gràcia , una mica de desnivell, anem direcció a la Sagrada Família. En aquest punt km 16 aproximadament, tinc la primera sorpresa agradable de la marató , la meva dona, els meus fills i l’Aurora, estan al costat animant-me, quina carrega de piles!. Encara am l’alegria del moment , al cap d’un km hem trobo l’altra sorpresa del matí , el Sr Bandoler fen fotos, alegria immensa i un altra carrega de piles per continuar ( que gran el Sr Bandoler!! ).
Continua la cursa cap a la meridiana buscant ja el pas intermedi , la mitja marató. Aquí una altra mica de desnivell però suportable. De baixada enfilen ja la mitja, 1.42 h de parcial, estic molt content ja que havia programat passar a 1.45 h , i a més no estava cansat. Seguidament faig els meus càlculs i penso que puc fer 3.22 mes o menys , per mi un temps mes que bo.
Al km 23 hem trobo la tercera sorpresa agradable del dia, de sobte davant meu veig una samarreta de l’ Organyà, no m’ho puc creure. Es el Jordi Vilana ( de cal planes ) Un atleta de muntanya fent la marató! quina alegria. Hem diu que va veure el meu escrit a la web i que va demanar la samarreta al Lluis per fer-la també. Decidim acabar la cursa junts , però l’alegria durà només 4 km, fins que hem peta el genoll. L’hi vaig dir que hem fallava el genoll i que anés tirant.
L’altra marató
Al km 26 vaig notar que hem començava a fallar el genoll, vaig afluixar una mica el ritme però no hem passava, cada cop era més insuportable, fins que no podia ni caminar era el km 27. Tenia un malt molt fort, la ràbia era immensa, vaig veure de seguida que no podria continuar. No pot ser!, tant temps entrenant, tanta il·lusió, i tant sacrifici, no ha servit de res.
Hem vaig quedar 10 minuts assegut i totalment derrotat, després vaig intentar continuar però era impossible, ni els massatges dels voluntaris de la creu roja ni les pomades hem van fer res. Me’n vaig adonar que era més greu del que hem pensava, els voluntaris hem van dir que si volia esperar el cotxe escombra.
Això volia dir abandonar. De cop vaig pensar.. abandonar? Mai! , hem vaig prometre que faria la marató per la meva mare i l’acabaré sigui com sigui i trigui el temps que trigui.
Per la meva mare, la meva família, no podia abandonar. I a més portava una samarreta i un escut que havia de portar-la fins al final amb orgull.
Amics meus del km 27 al 42 començava per mi una altra marató, on l’important no era el temps , ni ritmes , ni competició. Van ser 15 km a peu i coix on gràcies a d’altres valors vaig poder fer-ho. Ja quan faltava poc per l’arribada vaig veure la darrera sorpresa de la marató, el nostre benvolgut Jordi Espar amb la seva Camara fen-me una foto i cridant vinga Organyà! Jordi tinc el genoll “ destroçat “li vaig dir . Ets un krak! Jordi
Finalment creuo la línea d’arribada amb llàgrimes als ulls , no se si d’emoció o de ràbia. No miro ni el temps ,només si veig la meva família per poder abraçar-los , que segurament estaven patint perquè no arribava.
Resum final
Amb 42 km ha quedat clar que poden passar moltes coses i moltes emocions, però si tens clar un objectiu, lluitar!… lluitar per aconseguir-ho , i si pel camí et trobes entrebancs , continuar creient , i arribaràs.. segur que si!
Encara que ella no ho veurà, dedico aquesta marató a la meva mare!
Vull donar les gràcies també de tot cor a la meva família, el Bandoler,al Jordi Vilana i Jordi Espar, que m’han donat moltes forces per continuar
Toni Soldevila i Travesset
